Un amor per recordar
Encara puc recordar aquells instants
quan vaig trobar sentit a la vida.
Doncs tot eren somriures constants,
juntament amb la seva dolça companyia.
Tan sols anhelava la seva arribada,
apreciar la presència dels seus passos,
sentir-me recolzat, correspost i enamorat
com si totes les barreres s’haguessin esborrat.
De cop i volta havia arribat el moment,
el menys esperat, però el més convinent.
Segurament aquell amor no era el meu destí,
per aquesta raó havia fugit del meu camí.
Sincerament a partir de llavors
l’únic que em quedava era el sofriment,
dels records que encara perduraven
entre restes d’un mort sentiment.
Encara em dolen els romanços
que ja formen part de la història,
és que cap amor com aquell mor,
només canvia de lloc en la memòria.
