La poesia guanyadora

Doncs mira, ordenant els fitxers antics del meu ordinador m’he retrobat amb aquesta poesia que vaig fer pels jocs florals de fa dos anys.

Feia quart d’ESO i aquesta poesia va guanyar el primer premi de Flor Natural de la meva categoria. Espero que us agradi!

Records esborrats

Recordo aquell divendres,

el dia que em vas dir

que entre nosaltres, no hi havia res,

que no valia la pena sofrir.

Em vaig quedar aturat

sense ganes de reaccionar

la meva llum s’havia apagat,

ja no calia lluitar.

I vaig marxar…

caminant lentament,

pensant “et trobaré a faltar”,

deixant de banda la ment.

Des d’aquell moment

cada nit miro les estrelles

i penso que ets una d’elles

i així, m’aïllo del sofriment.

Aspectes del llenguatge no verbal

El 60% de la nostra comunicació la fem de manera no verbal, mitjançant senyals innats com el somriure, gestos, postures, contactes físics…

És una habilitat que enriqueix les nostres relacions. Hem de saber interpretar els senyals no verbals que emeten els altres, però sempre educant la nostra sensibilitat.

Uns aspectes que cal destacar són:

-            El comportament cinèsic, és a dir, els moviments corporals, els gestos, les expressions facials, la conducta dels ulls, la postura corporal, etc.

-            El parallenguatge inclou els elements de la veu, com el ritme, l’articulació, el volum, els tons, etcètera.

-            També inclou la proxèmica: influència de l’espai en les relacions entre les persones. S’ocupa de l’espai personal (distància entre els interlocutors) i per altra banda també s’ocupa de la conducta territorial humana (l’espai que necessitem les persones).

-            Els productes o objectes que ens posem (roba, ulleres, perfums) també són uns elements comunicatius que calen destacar.

Steve Jobs (1955-2011)

Activitats de lèxic

Ja fa unes quantes setmanes vam haver de fer unes activitats del tercer tema. Eren un conjut d’activitats de lèxic molt indicades per a repassar temari d’anys passats. Aquestes són les dues activitats que m’han ajudat més a fer-ho:

La primera activitat és ideal per a fer un repàs d’un dels aspectes que vam tractar més profundament durant l’últim curs de l’ESO.

Pàgina 69.

1.Assenyala el lexema i els morfemes derivatius de cada un dels mots següents.

 

Cagan/er     Gran/ell/ut     Pols/egu/era    Amag/at/all     Terr/ass/à     Flam/ar/ada     Cost/an/er     En/jog/ass/ar     Pedr/eg/am     En/fein/ass/at     Peix/a/ter    Crid/an/er

La segona activitat és senzilla però tot i així val la pena fer-la. Mal no et farà!

Pàgina 76.

25. Escriu un adjectiu derivat de cada un dels mots entre parèntesis i defineix el significat que té.

a) És un noi esquerrà, és a dir, utilitza la mà esquerra com a principal. 

b) Un text comprensiu, és a dir, fàcil d’entendre.

c) El cérvol és un animal banyut, és a dir, que es caracteritza per tenir banyes.

d) Ens han dut un producte defectuós, és a dir, un producte que no ha sigut produït de manera efectiva.

e) El meu germà és un capgròs, és a dir, no cedeix ni dona la raó, es guia per les seves pròpies idees.

f) La balena és un animal marí, és a dir, un animal que viu al mar, dins de l’aigua, mamífer aquàtic.

g) Aquestes viandes no són mengívoles, és a dir, que no es poden menjar, no són comestibles.

h) El meu nebot sempre a estat un nen malaltís, és a dir, es fica malalt ràpidament i freqüentment.

i) El Pep és un noi enraonador, és a dir, que parla molt, sempre esta parlant.

j) Un so percebut, és a dir, que es pot notar o sentir.

k) Un infant rondinaire, és a dir, que plora molt. 

Redacció mensual: Setembre

Kiruna, la ciutat que es trasllada

Kiruna és una petita ciutat situada al Cercle polar àrtic, capital d’una extensíssima zona formada per terrenys plens de petites muntanyes i de llacs. Té algunes dades del tot curioses com per exemple el famós hotel de gel, que es fon cada primavera i ha de ser totalment reconstruït un cop arriba la tardor.

En aquesta ciutat s’ha excavat una de les majors mines de ferro de tot el planeta. Aquesta mina ha estat la protagonista del gran creixement econòmic que Kiruna ha tingut en aquest últim segle, però també la culpable de totes les preocupacions que estan patint actualment.

Mica en mica s’ha anat extraient ferro i avui en dia es troben amb el greu problema que la ciutat s’està enfonsant, i és ara quan els habitants han de prendre una de les més grans decisions, traslladar la ciutat a un altre indret proper. Aquesta mudança ja és concebuda com una greu emergència.

L’operació ja ha començat, movent diverses canalitzacions d’aigua... El que és realment increïble és que està previst traslladar els edificis posant grans plataformes amb rodes a sota seu i remolcant-los mitjançant grans tràilers. Diuen que no caldrà treure’n ni els mobles!

La meva opinió és que aquesta realitat que està passant a Kiruna és realment de pel·lícula. Si s’aconsegueix el triomf passarà a la història de totes les grans obres d’enginyeria que s’han fet fins ara.

Ara, diuen que s’acabarà de traslladar la ciutat completa d’aquí a uns vint-i-cinc anys, però llavors, a què ve tanta pressa? La ciutat pot enfonsar-se del tot en qualsevol moment, aleshores l’única cosa que es pot fer és esperar que la ciutat no cedeixi i creuar els dits perquè tot surti com s’espera.

 El que trobo una mica estrany és que transportin la ciutat casa per casa. Crec que sortiria més barat que les cases velles de l’antiga ciutat fossin construïdes de nou a la futura. I que fossin els edificis públics i els monuments importants els que fossin traslladats de manera intacta.

Per exemple, la famosa Església de fusta que caracteritza la ciutat serà transportada pedra per pedra i de manera delicada.

Un dels avantatges que podem trobar és que en aquesta ciutat només hi viuen uns 22.000 habitants. El nombre podria ser molt més elevat.

El cost de la mudança és de 1,2 bilions d’euros, cost que trobo barat. Si aquesta realitat estigués passant en el nostre país, el cost ascendiria fins a unes xifres molt més elevades. L’únic que puc afegir és: un deu pels suecs!

Nil de Belza Gassó

2n Batxillerat