Kiruna, la ciutat que es trasllada
Kiruna és una petita ciutat situada al Cercle polar àrtic, capital d’una extensíssima zona formada per terrenys plens de petites muntanyes i de llacs. Té algunes dades del tot curioses com per exemple el famós hotel de gel, que es fon cada primavera i ha de ser totalment reconstruït un cop arriba la tardor.
En aquesta ciutat s’ha excavat una de les majors mines de ferro de tot el planeta. Aquesta mina ha estat la protagonista del gran creixement econòmic que Kiruna ha tingut en aquest últim segle, però també la culpable de totes les preocupacions que estan patint actualment.
Mica en mica s’ha anat extraient ferro i avui en dia es troben amb el greu problema que la ciutat s’està enfonsant, i és ara quan els habitants han de prendre una de les més grans decisions, traslladar la ciutat a un altre indret proper. Aquesta mudança ja és concebuda com una greu emergència.
L’operació ja ha començat, movent diverses canalitzacions d’aigua... El que és realment increïble és que està previst traslladar els edificis posant grans plataformes amb rodes a sota seu i remolcant-los mitjançant grans tràilers. Diuen que no caldrà treure’n ni els mobles!
La meva opinió és que aquesta realitat que està passant a Kiruna és realment de pel·lícula. Si s’aconsegueix el triomf passarà a la història de totes les grans obres d’enginyeria que s’han fet fins ara.
Ara, diuen que s’acabarà de traslladar la ciutat completa d’aquí a uns vint-i-cinc anys, però llavors, a què ve tanta pressa? La ciutat pot enfonsar-se del tot en qualsevol moment, aleshores l’única cosa que es pot fer és esperar que la ciutat no cedeixi i creuar els dits perquè tot surti com s’espera.
El que trobo una mica estrany és que transportin la ciutat casa per casa. Crec que sortiria més barat que les cases velles de l’antiga ciutat fossin construïdes de nou a la futura. I que fossin els edificis públics i els monuments importants els que fossin traslladats de manera intacta.
Per exemple, la famosa Església de fusta que caracteritza la ciutat serà transportada pedra per pedra i de manera delicada.
Un dels avantatges que podem trobar és que en aquesta ciutat només hi viuen uns 22.000 habitants. El nombre podria ser molt més elevat.
El cost de la mudança és de 1,2 bilions d’euros, cost que trobo barat. Si aquesta realitat estigués passant en el nostre país, el cost ascendiria fins a unes xifres molt més elevades. L’únic que puc afegir és: un deu pels suecs!
Nil de Belza Gassó
2n Batxillerat
No hay comentarios:
Publicar un comentario