Des de sempre ha resultat bastant incòmode sentir-se estrany en un grup d’amics o dins la societat. Els humans, per naturalesa pròpia, necessiten sentir-se importants, correspostos i estimats per ser feliços. Actualment, l’amistat entre persones completament diferents és molt difícil de tirar-la endavant, ja que per poder encaixar i ser admesos en un grup d’amics, és necessari que es tinguin els mateixos gustos, les mateixes preferències i les mateixes prioritats. Parlo de les tribus urbanes.
Només es tracta que tinguem altres interessos o algun aspecte que no vagi amb el comú de la societat per ser considerat diferent, res més. Moltes vegades és bo per a l'autoestima sentir-se rebutjat, ja que en ocasions la individualitat i qui som en realitat, és la base per no desencaixar amb el món que ens envolta. Molts adolescents afirmen en tot moment que els és igual ser diferent que els altres, que no els importa el que pensin. No obstant, acaben vestint tots iguals o fent-se tots el mateix pentinat. Estem creant un seguit de generacions que la identitat es defineix per la feina i l’aparença que un individu té!
Per sentir-se important, observat i per donar la nota, molts adolescents són capaços de mantenir actituds rebels i agressives, acompanyades de gestos, aparences i complements verdaderament penosos. Critiquen i menyspreen a qualsevol que sigui diferent o que tingui un comportament que no sigui semblant al seu. Segons ells, només es dediquen a “viure la vida”, però realment no són conscients que aquesta felicitat basada en fer vida al carrer algun dia s’acabarà.
Sincerament crec que no s’haurien de tenir tants prejudicis. Ja seria hora de començar a valorar més les persones segons la seva bona fe, la seva simpatia i la seva amabilitat. Tothom té el mateix dret que els altres a sentir-se persona i a sentir-se acompanyat per un grup de persones. Acabaré aquest text amb una frase d’un autor anònim. Es burlen de mi perquè sóc diferent, però jo me’n ric d’ells perquè són tots iguals.
